Ganxet al tren

Avui escric no tant per ensenyar cap altre projecte acabat sinó perquè em sento com si hagués sortit de l'armari: des de fa dies que he començat a fer ganxet al tren. Sí, sí, ja sé que no hauria de ser res de l'altre món ja que, on millor que al tren per veure-hi de tot?? Però mai trobava gaires persones que hi fessin labors. Només 4 persones en els últims tres anys: dues feien mitja i dues ganxet. Una d'elles era de l'est d'Europa i ha estat la que m'ha fet animar-me a agafar el ganxet i fer-ho jo també.

Mai trobo temps per fer-ne a casa i tinc un xal que voldria avançar. Així que vaig animar-me i aquesta setmana aprofito totes les anades i tornades per avançar el meu projecte particular. Cal dir que més d'una persona em mira encuriosida els primers moments però després esdevinc invisible i em submergeixo en un traqueteig de punts i passades. Suposo que haver de patir Renfe-Rodalies ajuda a buscar solucions contra l'avorriment i la rutina i trobo que aquesta és ben encertada. Així que si us trobeu en la mateixa situació, o de ben semblant, animeu-vos i agafeu el ganxet o les agulles de fer mitja i veureu que ràpid que se us fa el trajecte! Ànims!

3 comentaris:

Laia ha dit...

Jo sempre porto totes les meves "andròmines" al tren, és l'única forma d'avançar. Ja deu fer ben bé un parell d'anys que faig mitja i ganxet al tren, el primer dia em feia una mica de vergonya pero ara s'ha convertit en una necessitat, i si no ho porto no se que fer, això que abans em llegia un munt de llibres al tren.

sonieta ha dit...

Benvinguda al club!!! en tren o bus o metro, sempre teixint :-)

Nutsue ha dit...

Sí que és veritat que això de teixir al tren o al bus és com sortir de l'armari. Les vegades que he vist gent teixint sempre he sentit algun que altre comentari i quan m'he atrevit a treure la meva labor em sento observada!!!!

Publica un comentari a l'entrada